Acústica arquitectònica i condicionament d’espais

L’acústica dels espais sempre ha condicionat la nostra experiència com a usuaris d’aquests, haguem estat o no conscients. Ara, els nous marcs normatius, així com la creixent sensibilitat vers el factor acústic per part dels usuaris i/o gestors ha posat aquesta disciplina en el focus d’alguns projectes, especialment en els casos de nous locals i noves activitats, subjectes a l’obtenció de la corresponent llicència d’activitats (inclòs el compliment de la OMA, CTE DB-HR…).

Aquests canvis normatius han ajudat (i ajudaran) a la millora dels comportaments acústics dels locals, especialment a nivell d’aïllaments mínims amb el veïnatge i l’exterior d’aquest, però és tant o més important el correcte disseny acústic d’aquests per a millorar l’experiència d’ús en els seus potencials usuaris. Un bon disseny acústic millorarà la seva experiència i generarà usuaris fidels i satisfets, potenciarà el propi servei donat i assegurarà una bona relació dels locals amb el seu entorn.

En aquest article intentarem explicar d’una manera básica els paràmetres que intervenen en el bon funcionament acústic d’un local, distribució d’usos i activitats, aïllament d’aquest amb el veïnatge, normatives implicades i punts crítics a destacar.

Acústica dels espais interiors

Són diversos els factors que hem de tenir en compte a l’hora d’afrontar l’estudi acústic d’un espai. El primer d’ells, i potser el més obvi és el soroll produït per les activitats i les instal·lacions. Aqui és on entra en joc el primer concepte: els nivells de pressió sonora (SPL) amb els que haurem de treballar.

CONCEPTES:

Nivells de Pressió Sonora (SPL)

El soroll produït per les activitats i les instal·lacions (pròpies i alienes) generarà uns Nivells de Pressió Sonora (SPL, mesurat en decibels, dB) al local, i en conseqüència a fora d’aquest, que juntament amb el programa previst i les normatives implicades definiran els requisits d’aïllament necessaris per a cada activitat. És interessant apuntar que els nivells d’SPL, expressats en decibels (dB), són de tipus logarítmic (de relació exponencial), per la qual cosa un nivell SPL de 90dB no serà un soroll el doble de fort que un nivell SPL de 45dB, sinó que la seva sonoritat serà aproximadament 4,5 vegades més alta (per cada +10dB es duplica la sonoritat).

El segon factor a tenir en compte, donat que afectarà directament tant als propis nivells de soroll com a la manera en què es propagaran dintre de l’espai en questió, serà el propi disseny acústic del local, o el condicionament dels espais que el conformen.

El disseny acústic d’un espai afectarà tant als propis nivells de soroll com a la manera en què aquests es propagaran

Condicionament acústic (o acústica de sales)

El disseny acústic dels espais definirà entre altres el temps de reverberació (TR ), la corba tonal, la definició (o intel·ligibilitat de la paraula) i claredat musical d’aquests. També servirà per resoldre focalitzacions, reflexions especulars, zones d’ombra, etc. Si aquest disseny es fa amb base a un programa d’usos definit crearà el context adequat per una òptima comunicació i experiència d’usuari en ells. Per tal d’assolir els objectius acústics del projecte es podran utilitzar diferents eines per corregir les condicions inicials del propi espai: mampares, bafles, superfícies o panells absorbents,
difusors i ressonadors, sostres, terres i divisòries acústics etc, que podran formar part del propi mobiliari i disseny final del local.

No menys important (de fet el més important a nivell de compliments normatius) seran els aïllaments acústics que necessitarem, entre espais propis i entre espais propis i aliens, tant a soroll aeri con a nivell de transmissió de vibracions, la “insonorització dels espais”, tal com s’anomena comunament.

Aïllament acústic (o insonorització d’espais)

Croquis exemple d’una solució d’aïllament tipus box in box

El disseny de les solucions constructives utilitzades (masses i composicions) definirà els aïllaments aconseguits, a soroll aeri i a transmissió de vibracions (també estructurals) dels quals resultaran els nivells d’immissió sonora que es transmetran als espais adjacents, sent molt important posar atenció a l’eliminació de ponts acústics. Per tal d’assolir els objectius d’aïllament de projecte, el disseny podrà utilitzar diferents eines: trasdossats tècnics, sostres aïllats acústicament, sistemes multicapes, terres flotants, divisòries, portes i visors acústics, dispositius antivibracions, pantalles acústiques, silenciadors, solucions box in a box, etc… D’altra banda, una correcta planificació dels usos, tipus i quantitat d’usuaris, horaris i activitats a integrar en els espais també serà clau per a la eficiència acústica d’aquests.

Pla d’usos i activitats (o programa d’ús)

És molt important fer una correcta anàlisi de les activitats que es duran a terme en els diferents espais: una o múltiples activitats, compatibles o incompatibles acústicament i tipus de comunicacions i relacions entre elles. És igualment important tenir en compte la quantitat i tipus de persones que participaran, els elements auxiliars que es faran servir (reforç electroacústic, maquinària…), així com els seus horaris de funcionament, entrades, sortides i possible coincidència en el temps d’aquestes entre elles i amb altres activitats.

Tots aquests conceptes, de fet la combinació de tots ells, condicionaran per una banda l’experiència d’usuari, la comunicació entre els diferents agents i activitats i la sensació de confort als espais, així com per altre banda, els nivells d’immissió a l’exterior del local, tant al carrer com als habitatges i locals veïns, que definiran la relació amb el seu entorn.

Tipus d’espais

Hi ha un pas previ molt important en el que sovint no participem com a tècnics però que condiciona absolutament l’abast de l’estudi acústic (i el cost final de les intervencions derivades en el cas de l’adequació d’aquest), aquest és la tria de l’espai adient per a cada activitat.

Alguns dels paràmetres que condicionaran la intervenció son: superfície, obertures (necessitat o no d’il·luminació natural), distribució, alçades, volums, solucions constructives utilitzades, ubicació (soterrani, a peu de carrer o en alçada, adjacent a habitatges, altres activitats, instal·lacions sorolloses…). En aquest sentit sempre hem d’aconsellar una visita prèvia al local amb el tècnic i/o consultor acústic per tal de valorar adequadament la seva idoneïtat abans de la tria d’un local, de la mateixa manera que és necessari també fer una consulta als serveis tècnics municipals per aclarir si el pla d’usos del districte en qüestió permet aquest tipus d’activitat a l’emplaçament triat. I dit això, quines serien les especificitats a tenir en compte respecte a les diferents activitats a encabir dintre d’un local? Quines diferències (o no) tenen a nivell acústic les activitats? Probablement la més òbvia és definir si es tracta d’una activitat sorollosa i per tant tindrem un requissit d’aïllament superior, però hi ha moltes més, quasi tantes com tipus d’activitat:

EXEMPLE PRÀCTIC

Restaurant vs sala exposicions

En el cas d’un restaurant és clau el propi soroll de l’activitat i de les seves instal·lacions, maquinària específica, ubicació d’aquestes, etc, així com dins dels seus requisits creiem que hauria d’estar que fos un espai adient per a la conversa, així com la necessitat d’un mínim (o alt) confort acústic. Per aconseguir aquests objectius l’estudi acústic haurà de preveure entre altres uns temps de reverberació continguts, amb tractaments diferenciats per zones, un nivell d’aïllament alt respecte a l’exterior d’aquest, però potser també entre les zones de servei del local.

L’acústica dels espais sempre ha condicionat la nostra experiència com a usuaris d’aquests, haguem estat o no conscients.

A l’altra banda tenim el cas d’una sala d’exposicions on podria ser clau la necessitat de silenci en l’activitat, així com el fet que acostuma a tractar-se d’espais multiconfigurables. Per aconseguir aquests objectius l’estudi acústic haurà de preveure també en aquest cas un nivell d’aïllament alt respecte a l’exterior d’aquest (tot i que en aquest cas no és una condició normativa com sí ho és en el cas dels restaurants), pero també segurament seran necessàries solucions ocultes o mòbils, així com tenir molta cura amb el soroll de les instal·lacions existents per mantenir el silenci al seu interior.

L’estudi acústic i la normativa implicada

La realització d’un estudi d’impacte acústic de qualitat és en molts casos (cada vegada més) un requisit imprescindible per a l’obtenció d’una llicència d’activitats en la majoria de municipis. Tot i que aquest requissit depèn de les corresponents ordenances municipals, la Llei Autonómica 16/2002 de 28 de
juny i el seu desenvolupament del reglament, Decret 176/2009 de 10 de novembre, estableix en qualsevol cas uns límits d’immissió sonora interior i exterior produïda per les activitats, així com els continguts mínims que tindran els estudis d’impacte acústic.

De fet, la majoria d’ordenances municipals estan basades o fan referència a aquesta Llei, d’obligat compliment a Catalunya. L’Ordenanca de Medi Ambient de Barcelona (última revisió al BOPB del 28 d’abril de 2014), en el seu capítol 4 sobre contaminació acústica, és la que regula a la ciutat de Barcelona En els casos de gran reforma, canvis d’ús i obra nova (casos amb necessitat de projecte d’arquitectura), aquests locals, a més de complir les ordenances i normatives assenyalades estaran regulats pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) així com pel Reial decret 1371/2007, pel qual s’aprova el document bàsic DB-HR Protección frente al ruido del CTE. El CTE DB HR és un document d’obligat compliment que regula i categoritza les solucions constructives utilitzades en la construcció amb relació al seu comportament acústic com a conjunt (tenint en compte tant les vies directes de transmissió com les vies indirectes), la qual cosa és una  novetat respecte a les lleis anteriors. Estableix els mètodes de càlcul a emprar i els límits normatius a tenir en compte en cada cas.

Una sala d’exposicions ha de preveure que l’activitat desenvolupada pot requerir silenci.

L’objectiu de l’estudi acústic d’un projecte d’activitat és el d’analitzar totes les variables acústiques que afecten a la implantació i desenvolupament d’una activitat en un espai concret (nivells d’emissió, solucions constructives, normatives…), així com hauria de ser un pas previ imprescindible per assegurar el correcte funcionament d’aquesta, així com la seva correcta implantació en un entorn concret, per tal d’evitar posteriors conflictes o problemes amb administració i veïns, així com minimitzar els costos addicionals d’acondicionament o aïllament acústic. Aquest estudi acústic ha d’incloure l’estudi d’impacte acústic de l’activitat (que pot incloure càlculs teòrics, sonometries prèvies i posteriors, mesuraments específics o de l’activitat en funcionament, etc…) i ens permetrà encaixar-la dintre de la normativa de referència.

Però no només això, l’estudi acústic també ens hauria de permetre optimitzar el disseny dels espais, les solucions constructives utilitzades així com l’acústica dels espais i els aïllaments entre aquests i amb l’exterior del local, que definiran el seu valor afegit, la relació amb els usuaris i el seu entorn, activitats colindants, veïns, administracions, potencials clients…

Valor afegit acústic

Més enllà dels compliments normatius, el valor afegit aportat per una bona acústica en els locals es una eina essencial en la fidelització d’usuaris i clients i garantia de la bona relació amb l’entorn. El comportament acústic d’un local defineix en gran mesura la nostra experiència vital com a usuaris en aquest espai: La nostra sensació de confort, el correcte aïllament dels diferents espais i activitats, la correcta comunicació amb els nostres interlocutors, la màxima qualitat en l’audició musical, la comprensió del nostre entorn sonor per tal de gaudir d’ell… es tornen generadors d’usuaris i/o clients fidels i satisfets. Per altre banda, el correcte aïllament de la nostra activitat respecte a l’exterior ens permetrà una bona relació amb els nostres veïns, activitats adjacents i administracions, així com evitarà conflictes i reforçarà la integració del nou espai en el seu carrer, el seu barri i la seva ciutat com a garantia d’una bona relació amb l’entorn.

Ordenança de Medi Ambient de la ciutat de Barcelona

Des de l’Àrea Tècnica del CAATEEB us volem recordar que el passat dia 19 de maig va entrar en vigor l’obligació de presentar abans de l’atorgament de la llicència de primera ocupació els certificats de les mesures d’aïllament in situ dels edificis de nova construcció i rehabilitacions integrals segons l’article 45-1.4 de l’Ordenança de Medi Ambient de Barcelona.

Tanmateix volem recordar-vos que el mateix dia 24 de març també va finalitzar el termini perquè els aires condicionats existents s’adaptessin als requeriments establerts a l’article 45-2 de la mateixa Ordenança.

Nota de l'editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 352 de maig de 2017. © Imatges: Foter

Sobre l’autor

Gaspar Alloza

Gaspar Alloza és arquitecte tècnic, col·legiat 11.078. Emprenedor i apassionat de la música, va crear l’empresa Arcústic, consultoria especialitzada en acústica arquitectònica. Més articles de l’autor


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *