Imma Casado: “La nostra facturació internacional representa el 70% del total” L’aparelladora explica a l’Informatiu quina ha estat la seva experiència internacional en els anys de la crisi

Fa pocs anys el sector de la construcció al nostre país patia una profunda crisi de la qual tot just comencem a veure’n el final. L’entorn econòmic desfavorable va fer que l’activitat s’en ressentís i en conseqüència es desmuntava un teixit professional confeccionat en els anys de bonança. Van tancar despatxos, mentre d’altres buscaven nous mercats i clients fora del país aprofitant les diferents iniciatives de foment de la internacionalització professional. Aquest és el cas del despatx Pinearq SLP. La seva directora executiva, Inmaculada Casado ens explica els projectes que han dut a terme durant aquest període arreu del món. Avui, amb la promesa d’una represa de l’activitat, alguns dels emigrants han tornat i les empreses poden optar a nous encàrrecs ubicats a casa nostra. D’altres, no obstant, han decidit continuar la seva aventura internacional. L’Informatiu ha parlat amb alguns d’ells per conèixer quina és la seva situació i les seves inquietuds. I també per valorar que els ha deixat la seva experiència.

Com vau viure inici de la crisi de la construcció ara fa uns deu anys?

“Amb una certa inconsciència en el primer moment. Veníem d’una època de bonança i portàvem una inèrcia de grans projectes i d’un ritme de construcció fort que va fer que, a la part d’execució d’obres, no notéssim la crisi fins a final de l’any 2013.

“L’àmbit dels projectes, evidentment, va prendre consciència abans, l’any 2010. Concursos públics que estaven guanyats van quedar cancel·lats i també es van aturar les licitacions. Com a conseqüència, la nostra facturació anava reduint-se a la meitat cada any que passava.

“En aquells moments ja teníem projectes internacionals a Itàlia, Alemanya, Portugal, Salvador, Guatemala i Nicaragua, però representaven només el 20% de la facturació del despatx. Quan va arribar la crisi vam haver d’intensificar els treballs a fora, i com ja teníem una experiència anterior, vam començar a notar els resultats ràpidament. També el recolzament d’algunes constructores espanyoles que ja havien sortit i que ens vam portar a les licitacions de projecte i obra, ens va fer incrementar el negoci internacional i així poder compensar la paralització a casa nostra per la crisi.

“El 2012 es va consolidar la nostra implantació internacional i vam crear les oficines de Panamà i Xile, i des de llavors hem anat incrementant els projectes a Centre i Sud-Amèrica, i també a Itàlia i Portugal. Van fer alguns concursos i accions a Xina però no es va consolidar, encara que mantenim una oficina comercial. En aquests moments la facturació internacional representa el 70% del total”.

Ens podries detallar quina ha estat la teva experiència en aquests països?

“La nostra professió no existeix fora d’Espanya i no hi ha un professional equivalent ni un reconeixement del nostre títol universitari. Per tant, per formar part de l’equip de disseny, només es pot fer com a especialista en pressupostos, sostenibilitat, qualitat, gestió documental, etc. I cal tenir una formació específica en aquests àmbits.

“La supervisió d’obra va per concurs que és diferent al de disseny i hi ha incompatibilitat. A més, requereix estructura d’empresa i professionals locals i tot plegat és un camí difícil. Tenim una experiència que és la supervisió de la construcció del Centre de Convencions de Lima, en el qual vam formar part de l’equip de supervisió, no en obra sinó como a especialistes d’oficina en temes de qualitat.

“M’he hagut de reubicar o reinventar, buscant un lloc als equips de disseny des del primer moment, que ha suposat treballar més des de la gestió, preparant els acords amb les empreses locals, així com els documents tècnics de les ofertes, quan a metodologia, planificació, organigrames funcionals, costos, etc. I fer els amidaments o cubicaciones com li diuen ells per a la oferta econòmica.

“M’ha tocat viatjar però no fer grans estades fora. Les tecnologies de comunicació han facilitat molt el treball internacional i s’han reduït els desplaçaments: Skype, Facetime, Dropbox, etc. Han canviat l’organització de la feina diària, com també l’espai físic del despatx. Les nostres sales de reunió s’han convertit en sales amb pantalles i sistemes per fer videoconferències que s’utilitzen cada dia per fer reunions virtuals amb col·laboradors o clients internacionals”.

Actualment tots els indicadors diuen que l’activitat constructora revifa a casa nostra. Us heu plantejat reprendre l’activitat professional al nostre país o ja us està bé continuar amb clients estrangers?

“Certament hem notat que s’ha revifat l’activitat constructora, en el nostre cas, la dels projectes del sector de les ciències de la salut, tant amb client privat com públic, i especialment el privat.

“Actualment, la facturació del despatx és d’un 30% procedent del mercat espanyol i d’un 70% del mercat internacional, i pensem que pot incrementar-se encara més la part internacional. Tenim un perfil d’empresa, una experiència i una especialització que ens posiciona molt bé a l’estranger, amb bones opcions.

“Continuarem treballant a l’estranger perquè, al nostre sector d’activitat, hi ha molts països que tenen pendent fer una millora important en aquest sector, que és estratègic després de les infraestructures bàsiques i l’educació. Els tenim identificats i seguim els seus programes d’inversió per estar preparats quan es publiquin les licitacions de disseny o d’obra”.

Quins valors t’ha aportat la teva experiència internacional?

“Són diversos i molt enriquidors en el pla personal i professional, en especial el respecte pels professionals locals, que tenen una gran formació tècnica especialitzada i el respecte per la cultura del país: has de conèixer i escoltar i no imposar les teves idees o fer comparacions entre com ho fan ells i com ho fem nosaltres aquí.

“L’intercanvi de coneixements, en temes específics com la prevenció davant dels terratrèmols o els sistemes de construcció diferents degut a una logística i tradicions pròpies de país. I també treballar en equip i la coordinació d’equips, demostrant que la suma de les parts millora la de la individualitat. Aquí estem acostumats a fer la feina de disseny i direcció d’obra amb pocs professionals. En aquests països els equips poden estar formats per més de 15 persones i esdevé fonamental la capacitat d’organització”.

Inma Casado davant l’Skyline de la ciutat de Panamá

Segons la teva experiència, consideres que l’aparellador és un professional valorat a l’estranger?

“Sí, però no per les tasques que fa aquí. La figura de l’aparellador no existeix en aquests països, ni tant sols un equivalent i per tant resulta difícil fer-los entendre quina és la nostra funció i  que a la pràctica podem fer tantes coses quan ells necessitarien molts professionals.

“Hi ha espai professional si tens formacions específiques com per exemple de cubicaciones i pressupostos, qualitat documental, sostenibilitat, sistema de certificació leed o equivalent, coordinador bim, etc. Ens valoren per les capacitats que adquirim durant la formació de carrera quant a tenir coneixements generals del procés complet de construcció i de coordinació, planificació i gestió de les activitats”.

Què podeu aportar al vostre exercici professional que hagueu après a fora?

“Ja fa més de 7 anys que estem treballant a fora i continuarem fent-ho perquè hem aconseguit una implantació local amb uns partners fidelitzats i unes relacions consolidades que ens porten a un reconeixement professional en els mercats internacionals.

“Aquest temps ha servit per aprendre a fer els projectes amb les particularitats de cada país, tant en continguts tècnics com en la presentació gràfica de la documentació, i ara som més eficients.

“També hem après molts coneixements quan hem estat treballant amb els professionals locals, i volem seguir de la mateixa manera, amb una visió àmplia del món, on les barreres físiques o territorials no siguin limitacions per poder desenvolupar la nostra activitat professional en l’àmbit del disseny de projectes de ciències de la salut, amb un objectiu de servei que permeti millorar la qualitat de les persones i la seves condicions de vida”.

Alguns consells pels que desitgin seguir els vostres passos…

“Sí. Hi ha dos temes que no he comentat anteriorment i que voldria destacar. El primer és decidir en quin país i amb quin partner local es farà la implantació internacional. I en quin moment! Abans d’aconseguir un contracte? O després d’aconseguir-lo perquè així els honoraris del contracte financiïn l’operació? S’ha de dedicar temps suficient en aquesta fase prèvia per definir les estratègies empresarials i que l’operació sigui un èxit.

“El segon tema és el de la complexitat per fer els tràmits administratius. No hi ha finestreta única, raó per lo qual tot es fa llarg i lent, i cal la col·laboració de diversos professionals locals que són els que coneixen les normes i procediments administratiu-legals del país”.

Facilitar la sanitat i l’educació arreu del món

Immaculada Casado Martínez va néixer a Barcelona l’any 1967 i és diplomada en Arquitectura Tècnica per l’Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) al 1989. És Màster en Intervenció Ambiental per la UB al 1994. Certificat Leed 201: Core Concepts and Strategies (2012) i Màster en Planificació i Disseny d’Hospitals i Centres de Salut per la UOC (2014).

Ha participat en el disseny i desenvolupament de la direcció d’execució d’obres de diversos projectes del sector terciari. Va començar en l’àmbit de l’educació, però des de 1997 la seva activitat està centrada en l’àmbit sanitari i tecnològic.

Entre les obres executades, destaquen les escoles CEIP Les Cireres, CEIP Planas Casals, la Universitat del Campus de Bellvitge o la Universitat d’Empresarials de Granada. Com a edificis de l’àmbit de la salut destaquen l’Hospital de Quirón de Barcelona i Madrid, l’Hospital Comarcal Baix Llobregat Moisès Broggi, l’Hospital del Mar, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’Hospital del Niño a Panamà, el Centre Sociosanitari Dolors Aleu o el Mercat de la Marina. Actualment desenvolupa tasques de gestió i realitza projectes internacionals a Sud-Amèrica, Àfrica i Àsia amb l’empresa pinearq slp i desenvolupa treballs d’arquitectura tècnica amb l’empresa enne Gestió Activa de Projectes slp de la qual és sòcia.

Col·labora amb diversos organismes especialitzats en projectes innovadors i de desenvolupament de construcció i rehabilitació sostenible i ha escrit diverses publicacions i articles en revistes tècniques, entre les que destaca la Guia de l’Edificació Sostenible, de l’Institut Cerdà-GenCAT o la publicació Viure 100 anys-Hospital del futur de l’ICEX.

Sobre l’autor

Carles Cartañá

Arquitecte tècnic col·legiat núm. 6.600 i director de L’informatiu. Més articles de l’autor

Deixa un comentari