Instal·lació de producció de calor amb biomassa a Sant Sadurní d’Anoia

La xarxa de calor produït amb biomassa de Sant Sadurní d’Anoia, amb disseny de l’arquitecta tècnica Meritxell Bosch, ens mostra tots els beneficis d’una instal·lació de producció de calor contemporània, que ja no consumeix recursos fòssils i que s’aproxima a les bases de l’economia circular, estalviant recursos econòmics al municipi i reaprofitant fusta de gestió de boscos catalans, tota vegada que redueix emissions de CO2 al medi ambient.

A favor del medi ambient

Ja fa temps que sentim a parlar de la biomassa, de noves centrals de producció i de plantes de distribució. Cal felicitar la Diputació de Barcelona per promocionar centrals alternatives a les de combustible fòssils i a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia per atrevir-se a tirar endavant un projecte innovador com n’és aquest. Programar aquest tipus d’inversions amortitzables a terminis més que raonables, de la mà d’un gestor energètic com n’és el cas de Sant Sadurní, és apostar pel futur i per la sostenibilitat de debò. Convé recordar que el CO2 que emet la combustió de la biomassa és equivalent al que l’arbre ja ha absorbit durant la seva vida vegetal. Aprofitant l’avinentesa i lo interessant d’aquest cicle de vida de la fusta d’un arbre, la regidoria de Cultura organitza visites guiades a la instal·lació per formar als escolars del municipi i explicant els seus beneficis de la mà de l’actual gestor i de l’arquitecta tècnica.

Una aposta pel futur i la sostenibilitat

Sant Sadurní d’Anoia té una zona urbana al nord-est, destinada a equipaments esportius, sanitaris i educacionals que queda a tocar de la carretera BV-2244: un poliesportiu , una piscina i dos centres escolars, separats no més de 200 m entre ells. Aquesta situació va propiciar que, amb molt bon criteri, l’arquitecta tècnica Meritxell Bosch s’engresqués a proposar a la Diputació de Barcelona, en el marc d’un concurs, el seu projecte de xarxa.

El projecte de la Meritxell Bosch va ser guanyador del concurs, i posteriorment l’Ajuntament li va encarregar també la direcció de l’obra. Els aparelladors tenen atribucions per poder assumir projectes d’aquest tipus amb aquesta dimensió i en aquest sentit cal posar en valor aquestes iniciatives professionals, que obren noves vies de desenvolupament d’aquesta professió tan versàtil. La Meritxell s’ha especialitzat en el disseny de centrals i distribució de biomassa d’aquest format mitjà. Just mentre escrivíem aquest article ens va comunicar que li havien encarregat un altre similar a Sant Vicenç de Castellet. Aquest vessant en projectes de centrals de biomassa la compatibilitza amb d’altres encàrrecs més habituals de la professió.

 

 

Central de producció d’energia

El projecte té dues parts ben diferenciades: la central de producció d’energia mitjançant la combustió de biomassa i la xarxa de distribució fins a l’intercanviador de plaques que hi ha a cadascuna de les sales de calderes preexistents.

Bosch planteja la construcció d’un edifici que conté la central de producció i la sitja, en un paral·lelepípede d’uns 80 m2. Dos murs de contenció de bloc de formigó armat i dues parets de càrrega, conformen el perímetre de l’edifici d’una sola planta. La coberta del conjunt és un sostre unidireccional de biguetes de formigó i revoltó ceràmic vist, degudament impermeabilitzat amb un sistema de coberta plana només interrompuda per la boca de la sitja i la xemeneia de la caldera. Un mur interior a tota alçada, separa la sitja de la resta de la sala, amb un registre necessari pel manteniment i la connexió amb el sistema de sens fi que automàticament, serveix l’estella a la caldera.

Els aparelladors tenen atribucions per poder assumir projectes d’aquest tipus amb aquesta dimensió

La capacitat de magatzematge de la sitja és de 95 m3. El registre superior per l’abocament periòdic de la biomassa, el conforma una porta corredissa de xapa d’acer galvanitzat,  ubicada en el llindar del carrer i amb unes dimensions suficients perquè, directament des del transport,  s’hi pugui abocar la càrrega. Aquest simple fet ha esdevingut un encert per l’agilitat en la operació de subministrament i ha simplificat el càlcul de l’estructura del sostre, que no requereix reforços addicionals per sobrecàrregues de camions.

En el seu interior i sobre una solera de formigó hi ha la caldera, dos acumuladors i unes bombes de recirculació per impulsar l’aigua calenta produïda cap el circuït hidràulic de distribució.

La caldera, de funcionament continu, és una Herz per a estella d’alt rendiment:

Té una potència modulant de 0 a 500 W

  • Cambra de combustió cilíndrica, amb cadena rotativa
  • Neteja automàtica del cremador
  • Sortida forçada de fums amb cicló de fums incorporat al cos de caldera
  • Extracció de cendres automàtica
  • Regulació amb panell i protecció contra sobrealimentacions
  • Monitorització de la temperatura en el sistema d’alimentació
  • Mesura del buit i sistema de regulació de pressió a cambra de combustió
  • Limitador de temperatura de seguretat i regulació per sonda Lambda

L’única particularitat que ens va cridar l’atenció, és que degut al sistema de sens fi de la instal·lació, l’únic tipus de biomassa que es pot fer servir ha de ser d’una mida i forma determinada, i ara per ara l’estella és el material que millor s’adapta al mecanisme. La nostra idea romàntica de què amb les restes de la poda de la vinya, els sarments, es podia produir energia suficient per produir aigua calenta haurà d’esperar que la tecnologia desenvolupi sistemes millorats.

La xarxa de distribució

Des de la sortida de caldera es planteja una xarxa de conductes d’impulsió i retorn del circuït d’aigua calenta que abastarà els subcircuïts de cada equipament: el poliesportiu, la piscina i els centres escolars. És una xarxa de canonades de polietilè reticulat multicapa PexA, amb aïllament d’escuma elastomèrica per a traçats interiors i exteriors; en els trams enterrats du protecció mecànica exterior de polietilè d’alta densitat corrugat.

Gran part de l’èxit de la proposta rau en el traçat d’aquesta xarxa hidràulica, que permet que el circuït d’impulsió i retorn puguin discórrer gairebé sempre soterrats o protegits de la intempèrie, reduint així les pèrdues calòriques. Trobar els espais disponibles en els diferents equipaments, fins arribar a cadascuna de les sales de calderes, pot esdevenir un joc laberíntic que la Meritxell ha resolt satisfactòriament. La instal·lació hidràulica és registrable en tot moment.

Quins són els números que propicien tirar endavant amb el projecte?

Càlcul de l’estalvi      
  Kwh

(reals en gas 2013)

Cost anual gas

(real 2013)

Cost anual estella
Piscina 1.211.972 74.547,20 € 36.540,96 €
Pavelló 154.188 10.419,19 € 4.648,77 €
Escola i llar infants 223.685 15.176,28 € 6.744,10 €
TOTAL 1.589.845 100.142,67 € 47.933,83 €

* preu Kwh estella: 0,03015€/kWh

Això significa que anualment l’estalvi en el cost del combustible pot arribar a 52.000 € anuals. De l’ordre del 50% més econòmic respecte del gas.

Quina ha estat la inversió per muntar la central de producció i la xarxa?

  Cost previst Projecte  Cost real
Xarxa de calor 90.000,00 €           129.638,60 €
Obra civil sitja 45.000,00 €             61.091,03 €
Caldera  de 500Kw 126.558,00 €           112.284,83 €
Base 261.558,00 €           303.014,46 €
Iva 54.927,18 €             63.633,04 €
TOTAL 316.485,18 €           366.647,50 €

El consum d’estella varia en funció de l’època de l’any. Durant els mesos més freds (desembre a febrer) el consum és de 18-20 T/setmana. Durant l’estiu 5 T/setmana. L’avantatge, en aquest cas, és que es poden aprofitar les instal·lacions existents dels tres centres i els seus habitacles de calderes i només cal connectar a les xarxes existents les derivacions des de la central.

Recursos de proximitat

Sant Sadurní d’Anoia té 409 Ha d’aprofitament en biomassa; amb unes 15 T/Ha es podria millorar la massa forestal en 13 anys. Aquest plantejament fa veritablement interessant aquestes propostes ja que vinculen els recursos de proximitat amb les necessitats energètiques locals. Propicien el canvi en el consum d’energies fòssils i afavoreixen l’ús d’energies renovables.

Actualment tota l’estella que es consumeix prové de gestors forestals de Catalunya com ho és l’empresa Forestal Soliva. Aquests gestors es dediquen a fer aclariments, neteges forestals i recuperacions de zones cremades o malmeses per causes meteorològiques (ventades/nevades) entre d’altres activitats. Tenen capacitat per estellar a la mateixa zona de l’explotació i un servei de trituració per a centrals, oferint diferents granulometries d’estella.

Convé recordar que el CO2 que emet la combustió de la biomassa és equivalent al que l’arbre ja ha absorbit durant la seva vida vegetal

L’empresa Forestal Soliva fa anar 100.000 Tn. de biomassa. L’any 2012 el 80% s’exportava a Itàlia des dels ports de Palamós i Tarragona. Cada dia en sentim a parlar més de la biomassa i de la implantació de noves centrals de producció i esperem que cada vegada s’hagi d’exportar menys biomassa, ja que la idea de comerç de proximitat perd una mica el sentit si hem de valorar el cost i les emissions que signifiquen el transport. L’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona (integrada per onze ajuntaments) concentra 8.000 Ha de bosc i ja ha signat convenis amb dues empreses catalanes per a enretirar i comercialitzar la fusta com a biomassa.

El gestor de la instal·lació de Sant Sadurní, l’empresa Veolia, que té una contracta per 15 anys, compra l’estella al preu que ofereix el mercat (aproximadament 40 €/T, segons dades consultades). Aquest preu si es fan les conversions no arriba a equiparar el preu al que es paga el Kwh de biomassa ja que amb el diferencial Veolia s’ocupa del manteniment i de l’amortització de la inversió que s’ha fet a Sant Sadurní d’Anoia.

A nivell de gestió de la instal·lació i com a única diferència amb un subministrament per xarxa pensem que és important establir unes clàusules molt restrictives quant al continu subministrament d’estella que en un moment determinat pot condicionar el funcionament de la central, tot i que pel que vam entendre que en cas de fallida o de reforç, sempre poden fer reversibles el sistema i tirar de gas de les antigues escomeses que queden connectades per poder recolzar, si convé, la producció amb biomassa.

Autor de les fotos: Chopo

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 353 de setembre de 2017

Sobre l’autor

Anna Moreno

És arquitecta i arquitecta tècnica. Més articles de l'autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *