La innovació en els carrils bici Noves propostes de ciclisme urbà

Moltes ciutats estan estudiant propostes de com integrar la bicicleta de forma real al sistema de transport, però molt poques s’han concentrat en la innovació. El concepte de via ciclista té més de 100 anys d’antiguitat. Més enllà dels termes emprats a nivell local com són carril bici, “cicloruta”, “ciclopista”, “bicicarril”, etc, l’objectiu segueix essent el mateix.

La tradició holandesa

Holanda ha estat sempre un país pioner en la creació de noves infraestructures al servei de la bicicleta. A la dècada dels 70, els ciclistes holandesos van acon­seguir, mitjançant la protesta pública, que la bicicleta tingués un estatus similar al del transport motorit­zat, incorporant-se aquesta a la planificació urbana, la qual és avui un exemple per a la resta del món.

En aquest país on la bicicleta s’utilitza en els desplaça­ments quotidians, s’estan engegant darrerament, a més, projectes innovadors com ara itineraris solars (projecte solarRoad), o carrils per a bicicletes ràpides. Estem parlant d’un país amb 18 milions de bicicletes i 21.748 milles de carrils bici, aproximadament.

És completament rutinari trobar que les estacions i parades de transport públic estan convenientment equipades amb els aparcaments de bicicletes, atès que el 88% de les llars holandeses tenen almenys una bicicleta i la majoria posseeix dues o més. Així doncs, esdevé un mitjà de transport complementari al transport públic que cobreix els darrers quilòmetres del trajecte entre les estacions de tren, metro, bus o tramvia i la destinació final.

Entrada aparcament soterrani de bicis a Eindhoven

El 2006, la ciutat de Zutphen va engegar el primer pàrquing vigilat gratuït dels Països Baixos. Sota la plaça de l’estació es construí un pàrquing per a 3.000 bicicletes.

Carril bici solar – SolaRoad

Holanda és el primer país del món que utilitza panells solars en un carril de bicicletes. El recorregut anirà des de la ciutat de Arnhem fins a Nijmegen, a l’est del país, i pretén afavorir la descongestió de tràfic diari, facilitant una via ràpida per als ciclistes més experts. De moment només s’ha construït un tram pilot de 100m a la ciutat de Krommenie al Nord del país.

El carril està format per un seguit de mòduls prefa­bricats de formigó de 1,5 x 2,5m, i en la seva cara superior, incorporen una banda de vidre d’un cm de gruix, resistent a la pluja, la neu, el gel i el tràfic rodat. (En cas de trencament per impacte, es desintegraria de forma similar a com ho fan els vidres dels cotxes).

Sota aquesta capa de vidre temprat, es troben les cèl·lules solars de silici cristal·lí que transformaran en energia elèctrica la llum solar, amb un rendiment anual de 50 KWh per m2. Aquestes cèl·lules estan connectades a una central d’emmagatzematge des de la que es subministrarà energia, en principi, a l’enllumenat públic de la ciutat. La superfície de vidre de les plaques estaran tractades amb superfície anti­lliscant. Es tracta, de moment, d’un tram experimen­tal de pocs metres, amb la possibilitat d’extrapolar aquets sistema a la resta d’infraestructures del trans­port en bicicleta de la ciutat, i suposaria una generació constant d’energia suficient per abastir les infraes­tructures públiques urbanes.

Carril luminescent inspirat en Van Gogh: innovació, disseny i patrimoni cultural

El carril luminescent per a bicicletes de Daan Roose­gaarde, situat a prop de la casa on el conegut pintor hi va viure i que connecta indrets emblemàtics en la història del pintor es va inaugurar el passat mes de novembre. Ha representat l’inici de l’any internacional “Van Gogh 2015, 125 anys d’inspiració”, en commemoració del 125è aniversari de la mort de l’artista. Es tracta d’una proposta que combina innovació, disseny i Patrimoni cultural, recreant una experiència entre l’art i la tecnologia.

El projecte és obra de l’artista i dissenyador holandès Daan Roosengaar­de i està inspirat en l’obra de Van Gogh, en combinació amb les darreres tecnologies lumíniques. El carril es compon de petites pedres que es carreguen amb la llum solar.

Aquest carril s’inspira en el Van Gogh “La Nit Estrellada”. Els milers de pedres emissores de llum suposen una mervallosa experiència estètica així com una obra de baix impacte ambiental pel seu baix cost, la seva instal·lació i el seu manteniment. 

Hovenring: la rotonda penjant per a bicicletes que uneix 3 localitats holandeses

El Hovenring és un anell penjant a la localitat de Eindhoven, i un exemple envejable d’infraestructura per a ciclistes. Aquesta passarel·la penjant, només per a bicicletes, amb 4 accessos i una columna central de 70 metres d’alçada que suporta el pont permet el desplaçament des dels diferents punts , connectant Eindhoven, Veldhoven i Meerhoven (les localitats de Hoven).

Hovenring, Eindhoven

Utopies Londinenques

Londres es troba en un dels moments de la seva his­tòria on l’índex de població és més elevat i cal pensar de manera creativa com maximitzar el potencial de les seves infraestructures. Algunes de les solucions que s’estan barrejant a la ciutat són les següents:

Carrils bici en els túnels abandonats del metro de Londres: London underline

La firma Gensler London guanya el Premi al millor projecte conceptual en els London Planning Awards. La proposta revifa el subsòl de la ciutat amb trams que recullen l’energia de les petjades.

La proposta planteja convertir els túnels del metro en desús en una xarxa de camins per a vianants i ciclistes. Sota la ciutat, un món sencer desaprofitat: túnels, estacions, zones d’intercanvi, etc. Es tracta d’una solució ràpida i fàcil atès que no cal construir noves connexions amb el subsòl i es poden aprofitar les mateixes entrades al metro existents.

De moment, s’han proposat dues rutes on el projecte podria funcionar:

  1. La línia de Picadilly Line, sota Kingsway, des de l’estació de Holborn fins a la de Aldwych, tancades des de fa 20 anys.
  2. Va des de Green Park fins a Charring Cross.

La sostenibilitat és una de les premisses base del pro­jecte. S’introdueix la instal·lació de rajoles cinètiques que converteixen les petjades en electricitat, obtenint així l’energia cinètica de les petjades de cada persona i de la fricció de les rodes de les bicicletes.

Thames Deckway, un futur carril bici que navega pel Tàmesis

Es proposa un nou carril flotant per alleugerir l’intens tràfic de Londres, emprant el seu mític riu, fins ara no gaire utilitzat, promocionant el ciclisme urbà com a alternativa al transport motoritzat. El projecte és obra d’enginyers i artistes liderats per l’arquitecte britànic David Nixon i l’artista Anna Hill.

Podria ocupar-se per 12.000 ciclistes per hora i estal­viaria 30 minuts en el trajecte des de Battersea fins a Canary Warf, el districte financer de l’est de Lon­dres. Aquesta passarel·la flotant de 12 km que recorre longitudinalment el riu tindria diferents accessos al llarg del seu recorregut i aprofitaria el seu moviment (ja que puja i baixa segons les marees) per a generar energia elèctrica.

És una aproximació als problemes d’espai a la ciutat congestionada.

Skycicle sobrevola la ciutat per sobre del ferrocarril

Skycicle

Skycicle sobrevola la ciutat per sobre del ferrocarril.

És un dels darrers projectes de l’estudi Foster&Partners, col·laborant amb l’estudi paisatgista Exte­rior Architecture i la consultoria urbana Space Syn­tax. La proposta consisteix en un sistema de carrils bici suspesos per sobre de 219 km de vies de tren que recorren la ciutat.

A l’skycicle, pel que circularien 12.000 ciclistes cada hora, s’accediria des de 200 punts (ja siguin passarel·les, ascensors, telecadires, etc). Atès que el traçat ferri tingué en compte l’orografia del terreny, aprofitant les zones més planes, la circulació per a les bicicletes seria igualment fàcil. Es tracta de la versió millorada i ampliada del Cycle Snake de Copenhague. Hi ha alguns dubtes específics respecte l’exposició al vent que tindrien els ciclistes a aquesta alçada i sobre la inclinació de les rampes d’accés a l’Skycicle.

Catalunya també pedala

A casa nostra, la bicicleta ha anat guanyant prota­gonisme en els darrers anys, en la línia del que suc­ceeix en altres capitals europees. El clima benigne i la nostra orografia són factors idonis per fer-la servir de manera quotidiana. Per exemple, a Barcelona, el 80% del municipi té un pendent inferior al 2% i es pot recórrer amb comoditat).

La bicicleta s’ha desenvolupat a Catalunya en el seu vessant més lúdic, facilitant la realització de rutes turístiques i de descoberta de l’entorn. Trobem una extensa xarxa de vies verdes per totes les comarques que permeten conèixer la diversitat i la riquesa dels paisatges humans i naturals del país.

També a nivell urbà, en ciutats com Barcelona, la percepció i l’ús de la bicicleta ha evolucionant sor­prenentment i s’ha comprès el seu valor com a mode de transport urbà, ampliant la xarxa de bicis i de ser­veis adaptats. En aquest canvi ha tingut molt a veure també la implantació del Bicing l’any 2007, incre­mentant ràpidament el nombre d’usuaris.

Generalment, els carrils bici es situen (en el cas de Barcelona) a la calçada, i estan segregats de la resta de la circulació per a millorar la seguretat vial i per a evi­tar que siguin envaïts per altres vehicles. Actualment, la xarxa de carrils bici té una longitud de 180km. Hi ha dos tipus de carrils bici:

  • El carril unidireccional, que té una amplada míni­ma de 1,50m
  • El carril bidireccional, amb una amplada mínima de 2,20m.

Ambdós tipus estan separats de la resta de vehicles que circulen per la calçada per unes peces de cautxú i una franja blanca de 30cm que actuen com a ele­ments de seguretat. També com a mesura de segu­retat, els carrils bici es diferencien en color vermell.

Alguns bons exemples que s’estan introduint són els de Sant Cugat, per unir centres educatius amb esta­cions de tren o el cas del carril entre Riudarenes, Sils, Maçanet de la Selva i Vidreres, que intentaria connec­tar els centres educatius d’aquests quatre municipis.

Analitzem el cas gironí

Longitud del carril entre inici i fi: 20m
Imatges del carril bici a Barcelona

El projecte sorgí arran d’una necessitat que les comunitats educatives de Riudarenes, Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva detectaren en referència al des­plaçament de l’alumnat. La construcció d’un carril bici i de senderisme possibilitaria un desplaçament a l’abast de tothom, de forma segura, autònoma, sos­tenible i saludable. Actualment, la bicicleta és una bona opció, però perillosa.

El projecte inclou l’adequació i senyalització de vies urbanes amb un total de 65 kilòmetres de recorregut entre els quatre nuclis: 22 a Vidreres, 20 a Maçanet de la Selva, 17 a Sils i 6 a Riudarenes.

Els quatre consistoris avancen en el projecte, amb el suport del Consell Comarcal de la Selva, qui els assessora en alguns aspectes, i amb la intenció de demanar suport tècnic i finançament a la Diputació de Girona.

Però ens queda molt per recórrer, encara trobem exemples de com arruïnar el recorregut d’un ciclis­ta amb detalls evidents que l’impossibiliten: carrils massa curts, recorreguts tallats sobtadament, etc.

Autor de les fotos: Carrils bici

Nota de l’editor

Aquest article va ser publicat originàriament a L’Informatiu número 346 de desembre de 2015

Sobre l’autor

Cristina Arribas

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, 2001. Urbanista del Departament de Planejament Urbanístic de l’Ajuntament de Badalona. Doctorada amb tesi doctoral en curs sobre imatge turística i paisatge. Més articles de l'autor

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *